DJ163: Herbaceous (2017) Eduardo Baraf + Steve Finn

RESERVOIR JOCS

Els que vivim pendents de les novetats en el món dels jocs de taula sempre desitgem trobar una de molt interessant... ja sigui per tenir unes mecàniques noves, o un tema poc convencional i ben filat amb les mecàniques, o perquè saps que agradarà a un bon espectre del públic. Si a sobre hem de ressenyar a un mitjà com la ràdio o la premsa escrita, volem aportar quelcom original i de vegades recorrem als jocs d'importació com a recurs fàcil per veure coses que encara no han sortit massivament al nostre territori.
Avui, amb el joc Herbaceous hem tirat d'aquest recurs (guiats també per la bona nota a la comunitat de la BoardGameGeek -un 7.2- i per veure'l ressenyat amb bones crítiques a algun canal de youtubers espanyols). Doncs bé... preu per preu i valorant el que aporta lúdicament aquest Herbaceous us he de dir que, amb una experiència de més de 10 anys ficats de cap i peus en el panorama, ho deixaríem estar. És un joc bufó i simpàtic, però costa 25€ o més en ser d'importació, el tindreu en anglès i escala de 2 a 4 jugadors aportant un mode de joc en solitari. Gastant la meitat o encara menys teniu un joc de cartes excepcional, no és novetat... és de l'any 2003 però l'acaba de reeditar Devir, que mecànicament funciona millor, el tindreu en castellà, sacrificareu el mode solitari però podreu jugar de 2 a 5 persones (un jugador més) i ocupa quatre vegades menys a l'hora de guardar-ho. Ens referim a Coloretto.
Amb això volem dir que hi ha un excessiu culte a la novetat. No podem guiar-nos massa per notes, rànquings ni ressenyes de joves youtubers (amb una il·lusió i passió immensa, però potser també amb una immensa falta de rodatge). Aquest episodi crec que ens servirà per desconfiar positivament de l'eufòria del novell i mantenir la serenor i la precaució abans d'ampliar les nostres ludoteques. El consell "provar abans de comprar" sempre és bo.