Radioteatre. La cançó de la filla del marxant 04/02/2023

Teatre Radiofònic

Provinent d’una família de l'aristocràcia antiga, fill de l'historiador i sigil·lògraf Ferran de Sagarra i de Siscar, Josep Maria de Sagarra i Castellarnau neix a Barcelona el 1894. Durant la seva infantesa, Sagarra viu a cavall entre la casa senyorial del barri gòtic de Barcelona, que allotja una biblioteca amb quatre segles d’antiguitat; i la finca de Santa Coloma de Gramenet, on, per primer cop, entra en contacte amb la natura, de la qual n’acabarà essent un apassionat. Durant la seva adolescència, adquireix una sòlida formació cultural i dóna a conèixer els seus primers versos de caràcter històric i religiós. Després de cursar el Batxillerat, es llicencia en Dret per la Universitat de Barcelona; però comença a dedicar-se professionalment al periodisme i a la literatura, on ben aviat destaca com a poeta i autor dramàtic, sense deixar de banda altres gèneres com la novel·la, la crítica teatral, o la traducció, entre d’altres. No hi ha cap dubte que Sagarra és el dramaturg més destacat del teatre poètic català, i que tot i haver utilitzat la prosa en algunes de les seves obres dramàtiques, comèdies i melodrames, és en el poema dramàtic i la comèdia en vers on destaca per sobre de la resta i aconsegueix fer oblidar els clàssics de les acaballes del segle XIX i començaments del XX. Ja des de bon començament, en les seves primeres obres, Sagarra comença a traçar les línies bàsiques del poema dramàtic, i les va arrodonint en les seves obres posteriors. Una llengua viva i rica; un vers eloqüent; la situació en un espai atemporal; l’ambientació rural; una trama senzilla que sovint gira al voltant d’un triangle amorós; uns personatges innocents que passen de l’enfrontament i la incomprensió a la il·luminació de la veritat; accions passionals; cops d’efecte inesperats; una gran dosi de sentimentalisme; o un final feliç sovint amb el penediment i el perdó dels protagonistes; són característiques comunes del poema dramàtic sagarrià. Totes aquestes característiques fan del teatre de Sagarra un estil propi marcat per influències modernistes però al mateix temps esquitxada dels cànons noucentistes, i fins i tot, amb algunes orientacions romàntiques. «La cançó de la filla del marxant» és un poema en tres actes i en vers. L’acció se situa a Manresa l’any 1815. La botiga d’un marxant va endavant gràcies a la seva filla Rosalia que amb la seva joventut i picaresca és tot un reclam per als clients. Però, un dia, el marxant decideix casar-la amb Don Timoteu, un home adinerat i molt més gran que ella. I aquí comencen els inconvenients. L’obra fou estrenada el 28 de maig de 1936 al Teatre Espanyol del Paral·lel de Barcelona per la companyia de Pius Daví. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2008, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Rosa Aguado en Rosalia, Dolors Trenchs en la Senyora Tecla, Joana Palau en la Senyora Prudència, Glòria Salvador en Engràcia, Margarida Fabregat en Donya Teresa, Albert Puig en el Senyor Pere, Joan Salvador en Giravolt, Joaquim Vidal en el Senyor Cucurulla, Ismael Majó en Don Timoteu i Jordi Bernad en Renalies. La narració és de Joan Rodón, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.